"Una marató és una lliçó d'humilitat impressionant, veus com t'avancen persones molt més grans que tu mentre et diuen adéu amablement amb la mà. Sents el pes del cos; hi ha moments d'un defalliment esgarrifós en què la mirada s'enterboleix i sembla que només existeixen, borrosos, l'asfalt inacabable i la llum que ho impregna tot. No és que no et sentis les cames, com diria Rambo, és que sols les sents a elles, protestant, clavant-se en el cos i en el cervell. Hi ha moments en què perds pràcticament el coneixement, sobretot un cop se superen els trenta quilòmetres, perquè llavors, com asseguren els esportistes més experimentats, ja no hi ha espai per al plaer que ha comportat córrer els deu, quinze primers quilòmetres. Des d'aquest moment, el que importa és dosificar, recordar l'esforç que ja s'ha fet, saber que malgrat tot el quilòmetre 42 és assolible, que els últims cent noranta-cinc metres són possibles, que la meta existeix."
Sandro Rosell, "Benvingut al món real" (2006).
 |
| MARATÓ DE BARCELONA 2012 |
Comentaris